Petit article amb alguna correcció

Vull aprofitar per escriure un article curt. Pensava que no n’escriuria cap més, però hi ha algunes coses que he vist avui i haig d’explicar:

• Avui tenia visita al client a primera hora i he agafat el metro sol a un hora punta. Efectivament està bastant ple, però a la vegada hi ha silenci i ordre. Fa gràcia perquè quan hi ha molta gent esperant el metro, es posen tots en fila índia darrere el punt on hi haurà la porta. A la majoria d'estacions està marcat a l'andana on pararà cada una de les portes del metro, ara li he vist la gran utilitat....


• I confirmat una vegada més, aprofiten per dormir durant el viatge del metro, hi ha un silenci apreciable tot i la multitud. Altres aprofiten per llegir aquest llibres petits amb línies verticals i que comencen pel nostre final del llibre.


• Al sortir hi hagut algun moment amb una sensació especial, tot de persones més o menys iguals,amb traje i maleta els homes, amb talons o botes les dones, caminant tots en fileres i sentint només el soroll de les sabates...


• Més coses gracioses del metro, algunes noies aprofiten per maquillar-se en el tren, i no sempre utilitzen un mirall He vist fer servir la càmera del mòbil que porten per fer videoconferències com a mirall!!!


• Al arribar a la fàbrica, avui ha tocat visita, molt interessant! Llàstima que no he pogut fer-me una foto vestit amb americana, corbata i un casc verd a lo “japo”. Segur que estava molt graciós....


• Retreure’m d’un comentari de l’article d’ahir del menjar. Els restaurants amb cadenes de platets circulants també són populars. Avui hem anat a dinar a un d’ells. Es paga per platets i la veritat no ha sortit gaire car. Uns 4€ per cinc plats amb 2 racions de Sushi cada un (o similar), un postra, l’aigua i el te. He fet una foto amb el mòbil.

• Al tornar de dinar, una foscor i un silenci brutal a les macrooficines. És l’hora del dinar. De 12 a 13 aprofiten per estalviar llum, mengen ràpid i es posen a dormir (no només Japonesos, també hi ha bastant informàtics de la Índia) o fer coses que no són de la feina. L’horari habitual de treball en aquesta empresa és bastant normal: de 8 a 12 i de 13 a 17h, encara que la majoria de gent marxa a partir de les 18h.


• Una altra cosa que he comprovat i que no si havia parlat ja, és sobre les dimensions de les coses (altura de les portes i agafadors del metro, esglaons d’algunes escales antigues...). Ja ho sé, no sóc gaire alt, però aquí algunes coses antigues són molt petites....


• Ah! No m’hi havia fixat fins ara i he vist gràcies al comentari del company especialista en els temes japonesos: Toni C un detall. Tot i que no tots, molts paletes porten uns pantalons súper amples de les cames i estrets pels turmells. Els que havia vist fins ara en unes obres del metro i del costat de la oficina anaven amb mono blau, arnés groc i casc blanc, però avui he vist un parell d’aquests pel carrer, no sé si és gaire funcional...
• I un afegit d'última hora. És bastant freqüent que portin gotes pels ulls. Se'n posen de tan en tan. No sé si és per la seva constitució o pels ambients ressecs dels Aires Condicionats!

Finalment comentar que la Oktober Fest de demà és un esdeveniment que munta un local alemany de Tokyo i que les empreses alemanyes aprofiten per apuntar-se i convidar clients. Pel que he vist a les fotos del any passat, és una sala molt gran amb tot de taules i gent de negocis bevent cervesa i menjant salsitxes. A més a més, hi ha música i balls tradicionals alemanys... A veure que m'hi trobaré..... No sé si tindré temps per explicar-ho en el bloc. Si no de paraula quan torni!

Menjar i beure al Japó

Pensàveu que no arribaria, eh! Finalment m’he decidit a escriure sobre el tema. Tot i què, pensava que seria un moment resumir el cap de setmana, però ja porto més d’una i hora i mitja escrivint...
Tampoc serà gran cosa, no m'he dedicat a fer fotos dels plats, ho hagués pogut fer, però en aquells moments normalment penses en menjar. Com podríem començar i estructurar un tema tan complert i important com el menjar i el beure? Important perquè ho fas diferents vegades al dia i diu molt de la cultura d’un poble.

Començarem pels punts en comú que tenen la majoria de restaurants:

• El servei és molt agradable. Sempre saluden quan entres i quan marxes, moltes vegades no només qui et bé a rebre.


• En general, tenen molts cambrers i cambreres, comparativament amb altres països que he estat. És fàcil que et serveixin ràpid i trobar-ne un disponible, a més a més, hi ha bastants que tenen un timbre a la taula perquè avisis quan vols alguna cosa.


• S'apunten el que demanes en una pda o en un paper i després a l'hora de marxar vas a la caixa, et donen el tiquet i pagues.


• Et serveixen gairebé sempre aigua només seure (de l'aixeta, però està prou bona) sense haver de pagar-la.


• Moltes vegades, tot i què, fora la porta està anunciat el menjar en anglès, en fotos o amb una mostra dels propis plats, et trobes a la taula amb cartes normalment només en japonès.

Diferències entre ells:

Com ja podeu imaginar i també perquè ho he escrit al bloc, molts dies he anat a restaurants amb cuina europea. Tot i això, amb els companys de la feina i algunes vegades sol, he provat diferents tipus de restaurants (de vegades és difícil saber si són japonesos, xinesos o coreans, els mateixos japonesos han de llegir la carta), no tots els restaurants japonesos són com els que hi ha a Catalunya. Aquí intento aportar la meva humil experiència en el tema:

Bar de tapes japonès (així li dic jo). Tenen una carta amb diferents plats, normalment petites racions, amb tot tipus de menjar. És el més freqüent i què més agrada als japonesos per anar-hi després de treballar. Acabes sopant, menjant platets de tot, a continuació una mostra:

• Mongetes verdes salades (el meu snack favorit). Et menges només la part de dins (la mongeta en si) després de xuclar la de fora. Curiós, no? Està força bo amb una cervesa.


• Pintxos de diferents par del pollastre fregits. És el que potser menys m'ha agradat, alguns són molts durs i costen de mastegar (em sembla que són de parts de l'estómac). Al Japó la carn que més abunda és el pollastre.


• Diferents verdures crues


• Fideus amb verdures i/o marisc i fins i tot bolets, si sí, fan servir els bolets, no els mengen rotllo rovellons, però si per acompanyar, diria que són com gírgoles, fredolics o del tipus.


• Sushi i Sashami (com no) amb amanida inclosa.


• Trossos de carn amb ceba confitada.


• Tempura de verdures


• Patates fregides amb salsa apart (rotllo braves)


• Hamburgueses de peix


• Com uns pastissos d'arròs (que per acabar el sopar t'enfonsen...)
  ...
  

Bar de menú (també li dic jo així...). Ofereixen com uns plats combinats que consten normalment de:

• Tempura (marisc rebossat), carn o plat de fideus.


• Vol amb arròs blanc sol o barrejat amb la carn.


• Sopeta de rigor (de vegades amb pasta). Què normalment se la mengen (veuen) al final....


• De vegades també cau algun ou, en forma de truita o dur


• ...

AM/PM. No són exactament ni un bar ni un restaurant, però he dinat cada dia gràcies a ells com una gran part de japonesos de la zona. És una cadena de supermercats petits que acostumen a estar oberts moltes hores del dia, tots regits pel mateix patró i que tenen bàsicament: begudes, iogurts, gelats, galetes, bosses de patates, diaris, alguna cosa d'higiene personal.. i sobretot a les hores de dinar plats precuinats que te'ls escalfen als microones que tenen. Cap a les 12 tothom vol ser el primer per quedar-se els millors plats.... Normalment: fideus amb diferents varietats i combinacions, arròs amb carn o rotllo xinès, plats combinats amb sushi i/o pollastre rebossat.

De menjar ràpid. No ho he provat, he passat per davant però he preferit sempre trobar alguna cosa millor. No puc dir ven bé que serveixen, però és el mateix concepte: un barra amb els cartells dels plats, els demanes i te l'emportes o el menges en una taula amb tamborets. M'imagino que el menjar serà del pal dels dinars que he comentat.

I alguns amb tipus de menjars específics on hem anat:

• BQ a la japonesa. Una barreja de fondue de carn i barbacoa. Et fas la carn amb unes fondues o paelles a la mateixa taula i tenen uns extractors a sobre funcionant a tope. La qualitat de la carn molt bona (com a mínim on vam anar) i vam provar diferents tipus de vedella, porc, pollastre, fetge,...


• La versió light de la barbacoa (la tenen ells a la cuina) i et serveixen tot tipus de carn a la brasa


• Xapu-xapu ( o alguna cosa així). Ara sí, adjunto foto. Es tracta d'unes olles amb caldo on hi poses els troços de carn filetada rotllo rost-beef i la bulls. Després es posen també verdures (bledes, enciam,...) i també la menges bullida. Finalment es fa com una sopa amb fideus amb l'aigua. Al principi està bé (en el lloc on vam anar et donen 2 hores perquè mengis i beguis tot el que vulguis) però al final cansava una mica per la poca varietat de carn, verdures i salses. Va ser el dia del Karaoke.

• Tempura. També del mateix pal. Et porten verdures i marisc, untes amb la farina i ho poses en una espècie de fondue. Al final queda, més o menys, com la tempura que en altres llocs et porten ja feta. Ho vam provar a Kyoto. Torno a adjuntar una foto similar a la d'un altre article donada l'escasesa de fotos sobre menjar que tinc. Es pot veure l'aparell per fer tempura i els pintxos.

• Específics de peix de mercat. Tenen ofertes de diferents peixos, la majoria rotllo sashimi amb wazami i salsa de soja per barrejar, però també serveixen alguns amb tempura. Fa gràcia perquè està enunciat (segons em van dir) que mengin peix blau que és tan bo pel cervell i tal...


• Teppanyaki, on tenen una planxa on et fan normalment trossos de carn amb ceba o pasta tot barrejat, després t'ho serveixen acompanyat d'arròs. Està força bo!


• El rotllo taula giratòria per on circulen plats i pots anar agafant, m'ha semblat veure'n algun però diria que no són gaire freqüentats ni comuns.

I si no tenim en compte que siguin d'estil japonès, en una ciutat tan gran com Tokyo hom pot anar a sopar a bars italians (com no), francesos (algun te'n trobes), europeus en general, cuina espanyola (pocs), pubs anglesos, escocesos, irlandesos i alemanys on també es pot menjar, americans, indis, xinesos, coreans... la majoria d'ells els he provat per variar una mica la cuina o simplement per poder tastar coses tan comuns a casa nostra com el pa, l'oli, el formatge o el vi.

A part d'això últim, trobo a faltar la botifarra amb mongetes (de Vacarisses, Navàs o ...) , els cigrons, llenties, patates amb mongetes o bledes, purés i poder tallar un bon tall de carn amb ganivet. Ah! I en general plats amb sucs: suquet de peix, fricandó, i la fruita!!!! (aquí és un bé car i es ven embolicat com un tresor)...però ja arribarà. De moment a gaudir dels plats d'aquí que també són bons.

Per altra altra banda, també podria citar 4 coses sobre l'estètica:

• La majoria tenen les portes corredores, algunes manuals, d'altres automàtiques i algunes semi-automàtiques (passes la mà sobre una espècie de pany i s'obre).


• Només en els més clàssics et fan treure les sabates per seure davant de la taula, i d'aquests, alguns has de buscar la postura per seure sobre el coixí amb les cames creuades o com sigui... (com el de Kyoto) i d'altres seus com en una banc normal (amb les cames sota la taula). D'altres fins i tot, són mixtes (taules on et treus les sabates i taules on no).


• Restaurants que menges davant de la cuina, en una barra, rotllo Frankfurt.


• Molts tenen separacions amb parets de fusta entre les taules i fins i tot salons reservats.


• Referent a això últim cal dir que ja m'he trobat més d'una vegada que em diguessin que hi havia una festa privada. Es veu que es força normal, fins i tot entre setmana, reservar un bar. Algunes vegades si ets un i els hi fas pena et deixen menjar en un racó...

BEURE

Ja va.... moltes persones m'han preguntat sobre el tema, begudes i licors típics del Japó. Doncs haig de dir que la beguda per excel·lència al Japó, la que majoria beu quan va a sopar, sobretot entre setmana és...... quina diríeu..... us donaré una pista.... no ho he passat gens malament, m'he pogut adaptar a aquest costum... sí senyor: la cervesa! I no precisament d'arròs, sinó d'ordi, molt semblant en grau i gas a les catalanes i espanyoles! A més a més, normalment la serveixen de barril, ben fresca. És a dir, com normalment la demano a casa nostra. Les quantitats: normal (uns 33cc) , la pots demanar gran (de mig) o fins i tot compartir una gerra (pitch).

Marques de cervesa: Kirin, Asahi, Sapporo i una de malta força bona de la casa Santory, què, per cert, també fa Whisky de Malta! Normalment no tens massa a escollir, quan en un bar hi ha una marca, no en hi ha gaires més. En bars més occidentalitzats pots trobar les típiques del país corresponent, Heineken, Beks i altres, però no he vist que San Miguel allà on vagi triomfi.

A part de la cervesa i l'aigua que et posen, tot sopant, de vegades (en llocs més selectes) veus algú demanant vi. I naturalment també, però menys del que pensava sake.

De sake, en hi ha de diferents tipus:

• Fred, es veu rotllo vi, d'uns 17º i que no té massa gust a res. És com aigua salada però més suau, diuen els japonesos que és un perill perquè baixa bé, però jo no li he trobat el què. Normalment tenen ampolles immenses que et serveixen però naturalment no tota per la taula, només serveixen els gots que demanis. Una mostra d'ampolles seria la següent (encar que no ho sembli les de baix són bastant grans!):

• També serveixen un sake calent (rotllo licor), com a gust potser és millor, però tampoc mata.


• Un una mica diferent és una espècie de crema de sake (rotllo Baileys) que per després de sopar encara.
  

I per acabar el sopar, normalment enlloc de cafè (que el prenen el matí o durant la feina) et porten te negre. Moltes vegades no cal ni demanar-lo (no te'l cobren).

La resta del dia fan servir bastant les màquines que hi ha per tot arreu. Normalment a part de l'aigua, begudes isotòniques, alguna coca-cola i llaunes de cafè fred (rotllo el Nescafè Ice, que per Catalunya no va triomfar gaire) el refresc per excel·lència és el te verd fred.

En general, no sé si és perquè ha coincidit amb la calor, a totes les begudes que demanis en un café o bar t'hi posen gel o granissat (no patiu a la cervesa no). Si demanes un cafè, cafè en llet, capucchino o semblant, et diuen: fred o calent. L'aigua que et porten per gentilesa també sempre amb glaçons i fins i tot un suc de taronja fet al moment (ho vaig haver de tornar a mirar si el feien amb taronges naturals) amb gels triturats!!!

T'agafa un mal de coll i no sé què has de fer, fins i tot, els súpers aquests les begudes estan totes en neveres.

Per cert, una pregunta que vaig fer arran d'un comentari rebut... (Anna va per tu), sempre sota l'imparcial enquesta d'una persona: Sí, veuen llet a casa! I normalment de vaca. La de soja, es porta bastant, però és més cara i no és tan habitual entre els nens i gent jove. És bastant fàcil trobar diferents tipus de llet de vaca als súpers petits.

En general suposo que és una dieta sana i equilibrada, la majoria són prims i tenen una esperança de vida de les més elevades del mon, no sé si m'hauré aprimat, no tinc balança, però amb el poc esport què he pogut fer, no sé pas....(ah.. i si em permeteu una indiscreció... no hi vaig amb la mateixa eficàcia, aquí, no sé perquè, em costa més!)

I això és tot! Que em perdonin si m'he deixat alguna cosa essencial o m'he equivocat amb algun nom, només pretenc guardar i ensenyar les meves experiències i sensacions, no vull dedicar-me (de moment) a escriure cap llibre de cuina, ja hi ha algú que ho fa millor....

Cap de Setmana tranquil

Bé, ja és diumenge al vespre i toca passar revista. És una bona estona per dedicar a escriure un nou article del bloc, que segons com... podria ser l'últim des de Tokyo.

Ja arriba l'última setmana al Japó i suposo que entre treballar, preparar totes les coses per marxar i algun sopar de comiat i la Oktober Fest que munten a T-Systems aquest dimecres tarda/vespre no crec que tingui massa temps per escriure.

Com que aquest cap de setmana ha sigut bastant tranquil, aprofitaré per combinar-lo amb l'article sobre el menjar. Des del primer dia deia que havia d'escriure un article parlant del menjar i el beure, ha anat passant els dies, setmanes i encara que no havia publicat res. Motiu: em fa respecte perquè ser que hi ha molts aficionats al menjar japonès i jo no en sóc precisament un expert, però intentaré fer 5 cèntims de les meves experiències!

I ara direu, perquè ha sigut tan tranquil el cap de setmana... segurament perquè ja fa setmanes que sóc per aquí i m'ha passat el neguit de fer i veure coses, i sobretot perquè no ha parat de ploure en tot el cap de setmana! (els aficionats a la Formula 1 ja ho hauran observat)

Això m'ha fet tirar endarrere la idea d'anar a Hakone, una excursió que m'han recomanat, però que plovent no motivava gaire...

Com a mínim, la bona noticia (per alguns potser no ho seria...) és que aquest cop amb la pluja han baixat les temperatures! Ja no fa aquella xafogor quan plou tan insuportable de les setmanes passades (tifó inclòs)!

Què, per cert, déu n'hi do el que plou en aquest país, problemes de sequera no en tindran, no. No m'estranya que la majoria d'hotels, restaurants, museus,... tinguin a l'entrada un lloc per deixar el paraigües amb clau per tancar-lo com aquest.





Dissabte

Shinjuku

Ja hi havia estat, però de passada (és on està l'hotel de Lost in Translation). Volia passejar-hi i copsar l'ambient. L'altre cop hi vam anar amb Taxi i tampoc acabes de fer-te la idea.

Shinjuku és com una ciutat dintre de Tokyo (de fet en hi ha moltes) però aquesta a "lo grande". L'estació de tren més gran del mon, la majoria d'edificis més alts de Tokyo, molts centres comercials, botigues, bars, restaurants... Queda una mica apartat del centre però molt ben comunicat i es veu que ho aprofita la gent de les afores de Tokyo per trobar-se aquí i passar el dia (bàsicament... consumint). Realment Tokyo està feta per consumir i ells s'hi troben ben a gust, comprant, jugant, menjant, bevent...

Del tema preus, encara no acabo de fer-me la idea, no hi ha coses que siguin especialment barates (insisteixo que en l'electrònica no estic al dia, però els preus diria que són bastant semblants al que pots trobar per internet); però tampoc excessivament cares (sobretot amb el canvi actual del yen), però de tan en tan trobes amb alguna sorpresa per bo i per dolent:

• Preu mínim pel cafè alt.


• De vegades et posen una espècie de tapa i l'has de pagar


• En alguns llocs et fan pagar una taxa o entrada segons l'hora


• Un restaurant, bar que pot semblar luxós per la zona o entorn (ex: planta 53 d'un rasca cels) no és especialment car.


• Hi ha ofertes i menús bastant bé de preu i quantitat raonable (independentment del dia)


• En general preus bastant uniformes vagis on vagis. Potser he tingut sort, però no ho he experimentat el que em va passar a Praga (pagar 4 vegades més per una cervesa segons el bar i no ser un gaire lluny del altre). Això també és vàlid per altres coses, com per exemple el preu de les targetes de memòria per les càmeres (exactament el mateix preu a tots els llocs on he mirat)

En fi, deixem de generalitzar i passem a explicar el cap de setmana...



Com ja he dit, plovia tot el dia, així que vaig anar de botiga en botiga i de rasca cels en rasca cels. Les torres bessones on hi ha l'ajuntament està força bé, no et fan pagar i tens grans vistes tot i el temps, clar!

En un altre, on es puja per un ascensor amb vistes a l'exterior, hi vaig dinar. És força interessant la sensació tan del ascensor com la d'una passarel·la que hi havia en l'interior buit de l'edifici com dinar amb aquelles vistes. Però encara no he trobat cap edifici que sigui una mica obert, sempre està protegit darrere vidres....

Finalment vaig visitar un altre on hi ha un museu de pintura a la planta 42 on resulta que hi ha els gira-sols de Van Gogh!

Anècdota: Ara què hi penso, no té res a veure amb aquests edificis, em va passar en un de "només" 8 pisos., els ascensors són ultra ràpids alhora de tancar les portes, no m'estranya veure molta gent amb la mà sobre la porta o el botó de mantenir les portes obertes, perquè es tanquen de seguida. Just acabar de sortir tothom, no vaig tenir temps d'entrar que ja s'havien tancat les portes, increïble, busquen amortitzar el temps i evitar les cues com sigui!!!

Després poca cosa: de compres vora l'estació, sopar i tornar cap a l'hotel.

Quan sóc a l'hotel aprofito per posar-me al dia de les notícies de casa, els esports (més inclús que quan estic allà) i escoltar música. He trobat la cadena de música gairebé ideal (només faltaria una mica de rock en català i castellà). Però és com agafar els meus CD's i fer un pupurri:

http://classicrock.virginradio.co.uk/thestation/listen/index.html

Ja sabeu, els fans del classic rock, ja tenim radio! (llàstima que només emeti per ràdio als UK)


A part d'això també aprofito per llegir i no perdrem cap partit del Barça! (mentre duri així, val la pena aixecar-se a aquelles hores). Ja sé que potser em faig una mica pesat amb els temes occidentals com diuen alguns, però ara com ara el Barça és el número 1 en les botigues d'esports japoneses (el què ocupa els principals anuncis) corroborat aquest cap de setmana.

Diumenge

Aquest cop he decidit anar a Ueno, una zona amb parcs, "mercadillos", temples i museus. Com el dissabte, plovent tot el dia, així que no he pogut gaudir com hi hauria fet del passeig pel parc, però tampoc m'ho ha impedit.


Les botiguetes estan força bé, productes de menjar típics, roba de tot tipus i fins i tot alguna cosa d'artesania. Tal i com deia, després de fer alguna compreta, he passejat pel parc (vindria a ser com un parc de la ciutadella, amb zoo inclòs). De cop m'hi he trobat com una mini-fira sevillana però a la Tailandesa: (foto)

Després de fer una ullada ràpida i no veure gran cosa per culpa dels paraigües he seguit recte fins arribar al Museu Nacional de Tokyo (sí, si, segon museu en un cap de setmana). Aquest està força bé, a part d'escultures d'altres països de l'Àsia i fins i tot algun mòmia egípcia; recull una mica totes les coses típiques del Japó, o què, com a mínim, havia vist abans de venir:

• Pintures de temples i jardins amb dones vestides amb kimonos i homes amb espases.


• Escultures de guerrers (amb armadures)


• Vestits típics.


• Katanes i tashis.


• Estàtues vàries de buddha


• ...

A part d'això l'edifici en si i l'entorn valen la pena la visita. La foto queda una mica borrosa, ho sento, però com que un no és expert i ja era fosc (tot i ser quarts de sis). Insisteixo en un tema que ja vaig comentar un altre dia. No entenc com tenen posat l'horari i perquè no canvien l'hora a l'estiu. A les 5 del matí ja clareja i no hi ha ningú pel carrer fins a les 7 ven bé. En canvi, quan tothom és pel carrer de compres (a quarts de sis del vespre) ja és fosc, sembla que sigui l'hivern.

Després he acabat fent unes tapes en un restaurant de cuina espanyola, si sí! Mira que he vist llocs abans per entrar i no m’han acabat de fer el pes: o bé perquè la carta era exclusivament Japonès, sense fotos; o no hi havia ningú; o era en una planta superior i no es veia com era. Algunes vegades m’he arriscat, però prefereixo veure el què hi ha dins, per fer-me la idea abans d’entrar i més en aquests barris on hi ha establiments de tot tipus i has d’anar en compte on entres....ja m’enteneu...
Ah! I el fet que el dibuix del restaurant fos un home amb barretina i bevent d’un porró i que dins hi hagués una ikurriña penjada i tot de fotos de Donostia, com no, m’ha ajudat a decidir-me.

I tot seguit cap al metro, a l’hotel i a escriure en el bloc!

Una petita mala noticia... Com que ja portava molta estona escrivint la segona part (menjar), al final he decidit publicar aquest i acabaré demà l'altra.... Us haureu d'esperar, oooohhh!

Tokyo a peu!

Uf!! Ja sóc a l'habitació de l'hotel i em puc estirar... bé, per escriure el bloc ja m'he tornat a aixecar. Porto un cap de setmana força físic. Ja que no puc fer esport (no tinc companys amb quin jugar a futbol ni la btt) he decidit caminar. Fer turisme a peu per Tokyo.

Ja veureu què al final hem fet festa i he pogut aprofitar per veure més coses. I aquest cop m'he pogut fer més a l'idea d'on són les coses. Quan agafes el metro, va bé perquè arribes als llocs ràpid, però veus coses aïllades i no t'acabes de fer la idea de com és la ciutat.

Tot i què Tokyo no és una ciutat ideal per recorre-la a peu, entre ahir diumenge i avui he fet moooolts km, m'hagués agradat portar un comptador! Com anava dient, el fet que hi hagi les autopistes creuant per sobre, llargues avingudes i molts edificis d'oficines, no convida a dir, oh què encantador quan camines! Però per altra banda, en dies de festa s'està força tranquil i segur a la vegada. A més a més, obren totes les botigues i museus en festius i en qualsevol moment pots endinsar-te en alguna.

Fa gràcia, perquè de cop i volta pots passar d'estar passejant gairebé sol a de cop començar a veure un munt de gent, mmh, ah! Sóc en una zona per consumir! (botigues, bars, sales de joc,...)

Bé, però anem per parts, que el cap de setmana ha sigut llarg i hi ha bastants zones a comentar.

Divendres nit:

Amb la meva fal·lera d'anar a algun lloc on toquessin música en directe vaig anar a parar a Shimo-kitazawa; a Edimburgh li vaig agafar el gustillo i ara tenia el monillo de veure grups en directe, ni que fossin desconeguts.

La zona fa bona pinta, és una mica apartada del centre i les cases comencen a ser d'una altura normal i els carrerons estrets, rotllo poble o barri antic, hi ha forces restaurants, un mercat i locals amb música en directe (clar!), en fi, gairebé al revés que la zona on estic.

De l'experiència musical, poc a dir, el grup no era gran cosa, però el pitjor va ser que van tancar el local a les 23h! Després d'haver pagat entrada! Era la novatada (es veu que hi ha locals de tarda i locals de nit). No passa res! Era fer una mica l'aventura, ja es tracta d'això quan estàs sol en una ciutat durant un mes, si no arrisques no veus gran cosa. El problema és que aquí moltes vegades, ni amb l'anglès, ni amb el castellà, ni amb l'alemany, ni amb el francès, ni amb el català, i fins i tot de vegades ni amb signes en trec l'aigua clara, perquè t'entenguin i els entenguis has de saber japonès!!!

Dissabte:

Asakusa i Ochanimizu

Asakusa és un barri antic, prop del riu, amb un temple molt típic i amb moltes botigues rotllo paradetes de roba i souvenirs. Com que ja tocava, vaig decidir que fos el dia de les compres. Vaig estar fent una primera ullada al que hi havia i el temple i finalment em vaig decidir a comprar 4 cosetes i algun encàrrec que tenia (ja se sap, al Japó no si pot anar cada dia!)

Després de les compres, a dinar en un japonès, que també toca, de tan en tan.

I a seguir gastant diners... Com no, havia d'anar a estudiar com està el mercat per aquí en la meva especialitat, els CD's!

Allà on vaig m'agrada donar una ullada, sempre es troben coses que a Catalunya no veus o són més cares. Potser si que al final l'estanteria de l'Oriol se'm quedarà petita...

Per això, el dia abans li havia preguntat al de la feina on podia anar a comprar música i mirar llibres. Em va recomanar: Ochanomizu. Un barri al costat de la universitat, on efectivament hi ha molta música.... ara bé, o no ens vam entendre, o el company anava confós (segurament el 1r), fins i tot em va indicar el carrer en el mapa, i sí, estava ple de botigues: per comprar guitarres, amplis, pianos, bateries... Conec més d'un que s'ho hagués passat força bé. Ara de CD's i LP's ben pocs...

Després cap a l'hotel, dutxa, sopar en un japonès i a veure l'amic de l'altre dia del pub escocès. Una altra vegada xerrant en anglès força estona (aquest cop fins i tot d'història), fent temps per arribar a l'hotel i veure el Barça-Sevilla per Internet (aquí ja feia estona que era de dia).

Diumenge:

Aoyama

Aixecar-se tard, ja podeu imaginar..., menjar quelcom i cap a caminar! Sense una direcció aparent però buscant a la guia els llocs que m'anava trobant, fent Kms, vaig anar creuant zones (la majoria bastant luxoses, oficines, hotels, algun parc amb temples i palaus (pagant) cotxes cars i fins i tot una boda; passant aprop d'un camp de Rugby i arribant finalment a una zona més transitada amb forces botigues.

Segons diu la guia, és el Paris Tokiota, amb fins i tot els Champs Elysées. Home... què vols que us digui: Paris est Paris.

Però bé, tot passejant per aquests carrers i seguin les indicacions de la guia que recomanava passar per un carrer peatonal que discorre per sobre un riu (bona elecció), vaig arribar fins a Shibuya.

Pels que tinguin bona memòria (dels altres articles) és una de les zones d'oci per excel·lència del japonesos (sobretot els joves), ja hi havia anat, però el fet d'arribar a peu, ajuda molt més a orientar-te. Ara que hi penso, al final, em vaig deixar de fer una foto, allò típic ja trobaràs un millor moment. Tot una multitud de gent (no exagero) esperant el semàfor verd per creuar.

Però bé, després d'un bon plat de pasta, cap una botiga de CD's. Ara sí, em vaig treure l'espina del dia anterior! Un cop amb la bossa plena, cap a l'hotel a descansar. L'endemà em volia despertar aviat....

Dilluns

Com que no feia un dia gaire temptador (amenaçava pluja) he decidit no anar finalment a Hakone: un lloc turístic típic a uns 100 km de Tokyo, me l'han recomanat diferents persones. I ara pensareu, s'ho haurà perdut, doncs potser no! Primícia m'han demanat que em quedi una setmana més (fins el 6 d'octubre) i que tornem cap a finals de Novembre una altra vegada... A veure com va!

Finalment he agafat la jaqueta per la pluja que em vaig comprar a Escòcia i cap a caminar un dia més (avui em sembla que he fet el record). Per començar, donar el tomb al parc on hi ha el Palau, prop de l'hotel i que ja havia visitat els primers dies (els jardins). Un cop fet els 180º la vista de la foto. A part del canal que serveix de protecció del parc, la Torre de Tokyo al fons, semblant a la Tour Eiffel però més alta.

Després cap a:

Marunouchi i Nihombashi

Districtes financers, amb edificis enormes de bancs, la borsa i com no autovies i vies de tren creuant per sobre (l'estació de Tokyo és en aquesta zona).

El primer que he visitat avui és el Museu de Comunicacions. Força interessant, lucratiu i interactiu, encara que si hi hagués hagut més indicacions en anglès ho hagués agraït. Els títols estan anglès, però totes les explicacions exclusivament en japonès. Ja sé que potser sóc una pesat amb el tema, però una cosa és la gent i l'altre un museu. Hi havia un recull dels diferents mètodes de comunicació de la història, des de les pintures rupestres al satèl·lit, passant pels correus, telèfons i ordinadors.

Després: veure el banc del Japó, unes galeries antigues, populars i luxoses (Mitsukoshi), dinar a un restaurant de Teppanyaki i cap al pont que representa el Km 0 del Japó. Tot i què el pont té el seu què, fins i tot hi ha una estàtua de la princesa dels mars, com veureu a la foto, un cop més per culpa de les autopistes passant per sobre perd el seu encant. Ara no penseu que tot es així, però déu n'hi do l'impacte visual que provoquen a la ciutat.

Finalment es posa a ploure, sort que anava preparat! Tot i què.... em sembla que amb aquestes temperatures és millor portar un paraigües enlloc d'abrigar-se. Fins i tot, anant amb bici, si més no, això és el que fan els Japonesos....

Tot i això, continuo el passatge, passant per la borsa (tancada naturalment) i en direcció Ginza. L'àrea comercial per excel·lència de Tokyo, és el més semblant al centre de la ciutat. La gràcia que té és que... se sembla al Passeig de Gràcia (jejeje, broma fàcil..), no, en realitat és que els caps de setmana i festius tallant la circulació durant el dia.

A la guia diuen que se sembla a la 5th Avenue de NY, per les botigues cares, però un cop més... haig de dir que millor la original. Tot i què, aquest cop sí, la zona de Ginza està força bé i representa una visió típica del que és Tokyo: mescla de cultura tradicional oriental amb edificis alts estil contemporani, alta tecnologia i el toc occidental de moltes botigues i locals.

Ja sé que comento molt la semblança amb altres ciutats i els temes occidentals, però és que hi ha moltes estones que vas caminant i que, si no fos pels cartells en japonès, es podria dir que estàs en qualsevol gran ciutat del món (en el fons moltes se semblen mantenint cadascuna les seves peculiaritats).

Visita típica a Ginza: Sony Building, on estan exposades les últimes novetats, coses que encara no han sortit a la venta (espectacular la definició de les TV Bravia, hi havia una de 70" i una amb imatges de BCN que semblava que fos allà mateix). La veritat com que no estic últimament molt al dia de les últimes novetats en el sector electrònic, no us puc dir que hagi vist res sorprenentment nou. Només una pijada: un espècie de pilota de rugby que és un aparell mp3 amb altaveus incorporats que el deixes sobre la taula i balla. Ja veurem si triomfa...

http://www.sony.co.jp/rolly

Un cop a Ginza he vist que el mar no estava pas tan lluny, un altre dia, m'hagués semblat lluny, però aquest cap de setmana estava especialment motivat per caminar.

De camí he passat per una zona de gratacels bastant espectacular per la seva proximitat entre ells, entre això i la que era prop del mar m'ha recordat (ho sento un cop més comparant ja ho sé...) el dowtown de New York.

La foto aquesta m'ha agradat quan l'estava fent i he decidit posar-la al bloc, tot i què, he intentat fer una foto on sortís jo i l'edifici i no he pogut. En aquest article, no veureu la meva cara....

I per anar acabant, que ja toca, avui potser m'he passat, sembla una ruta turística d'una guia enlloc de les meves històries, m'hi passo forces hores escrivint-lo. Suposo que em servirà per més endavant recordar les experiències.... El Mar:

M'ha costat arribar-hi, però ja era un orgull. Les fotos no han quedat massa bé perquè ja era fosc. Ha faltat veure el moll de pescadors (l'hora i el dia tampoc era l'idoni) i creuar a la part guanyada artificialment al mar que es veu al fons, però ja era massa per un dia.

Finalment he tornat cap a buscar el metro: pel camí: sopar en un japonès, aquest cop no he tingut gaire sort en l'elecció; veure uns lluitadors de Sumo pel carrer amb la bata típica i sabatilles; i la torre de Tokyo il·luminada i vista de més aprop i des d'un altre angle respecte el matí.

I això és tot per avui. Demà cap a la feina un altre cop i suposo que gestionar els canvis pel canvi de data de la tornada....

Japonesos/es

Konichi wa! Avui toca parlar dels Japonesos/es. Ja fa dies que sóc al Japó i crec que em començo a fer a l'idea de com són ells. Ja sé que tot pot sonar tot a tòpic i no pretenc ofendre a ningú (per si algú té família o si algun Japonès arriba a llegir mai el meu bloc).
Però moltes vegades m'agrada generalitzar tot i què sempre hi han excepcions.

Resumint: aquest article pretén ser una reflexió i percepció personal del que he vist. No us ho prengueu com quelcom que va a missa.

També aviso els amants de les fotografies que veureu en aquest article poques fotos. No m'he atrevit a fer segons quines fotos pel mig del carrer, feina o metro que potser ajudarien a il·lustrar les meves paraules. (caram quina frase que m'ha sortit....)


Abans però, una petita introducció amb les poques vivències interessants de la setmana. A part de treballar (insisteixo una vegada més, perquè si no sembla que hagi vingut de vacances), poc més. Bé, si hi penso bé, potser si que hi podem treure una mica de suc....


Aquest dilluns (festiu al Japó però que nosaltres vam treballar) vaig aprofitar per anar al cinema! Si, si, pel vespre vaig anar a veure Death Proof del Quentin Tarantino en.....anglès per sort! Amb subtítols en japonès, que no em van ajudar pas gaire a entendre alguns diàlegs de la peli on em costava realment captar segons quins personatges. La peli molt bé, en la línia del Tarantino. Per cert, ara que parlo de cinema avui he preguntat a un company de feina i es veu que aquí, el cine que més es veu és el Ianqui, el Japó és només per la gent "culta"... Toni, ja veus!
Ah! Veieu la foto... coneixeu el personatge? Resulta que aquesta setmana estrenen Salvador! I ja he vist propaganda pel Metro i en diaris... caram tu!

A part del cinema i un soparet tranqui amb els de la feina, només una anècdota més a explicar.

Una de les meves freakades: Tal i com vaig escriure en l'últim article, tenia ganes de veure els esports que normalment puc veure des de BCN. Ja sé que el Barça no està en forma, però el fet que tingui el carnet i no el pugui fer servir em va fer agafar monillo, així que vaig decidir buscar per Internet, i efectivament, ahir vaig anar a dormir aviat i avui per la nit m'he aixecat a les 3: 30 de la matinada per veure el partit de la Champions gratis per Internet en un canal en francès, es veia prou bé i a més a més, el Barça ha guanyat 3 a 0!!! Per un cop ha valgut la pena fer l'esforç.


Els altres dies no m'he mogut gaire del barri, ja he repetit més vegades el lloc de la setmana passada per anar a sopar! Una espècie de cuina d'autor amb carta i menús europeus (botifarra amb xanfaina, pizza autèntica, graellada de verdures, confit d'ànec,...) em sembla que hi tornaré...


Anem doncs, de cara al gra. Com són elles i ells des del meu modest punt de vista. Com ja he dit és personal i permet ser una refèrencia i si algú vol un petit forum... algú s'anima?!

(espereu que trec el meu bloc de notes...., electrònic, clar!!!):

• Per començar: molts amables i respectuosos, ja moc el cap jo també sense voler quan vull dir hola, adéu o gràcies. No rieu massa si ho faig quan torni...


• Impressió general (que notaré sobretot quan torni, segons l'Alemany) són bastant prims i baixets. Exceptuant alguna mole puntual (rotllo sumo).


• Em sap greu dir-ho però molts tenen el cap més aviat gran, o potser són els pentinats o les ulleres grosses que porten molts, no ho sé.

Vestir: segurament està supeditat al fet que l'oficina i l'hotel estan en una zona de business i ambaixades, però en general per Tokyo i durant la setmana:

• Ells amb camises clares, pantalons de mudar i el maletí. Alguns amb corbata i d'altres no. A la nostra feina ja de tot.


• Elles molt piti miní, casi totes amb sabates de talons i sempre maquillades.


• S'ha de dir que també van casuals de tan en tan, però en general no tan com a BCN.


• Un tòpic que no s'ha complert. No he vist cap freake vestit de manga, còmic, ...


• Els nens i nenes amb l'uniforme pertinent de l'escola. Es veu que en totes les privades han de portar-ne.


• Només algunes dones grans de tan en tan les he vist amb el kimono i la vestimenta típica.

Direu, caram el Jaume em què s'hi fixa... però eren coses que abans de marxar ho vam estar parlant i volia corroborar.

Un parell de detalls que si que m'han fet gràcia i que em sembla que ja havia comentat: Moltes dones porten paraigües quan fa sol i alguns homes porten el típic ventall per quan fa calor.

Ah! I tòpic cert! Molta gent aprofita per dormir seguts o drets al metro i a la feina, també fan la becaina amb el cap sobre la taula durant mitja horeta després de dinar. Això últim només ho he vist en una persona de la feina que ho fa cada dia, però he preguntat i es veu que hi ha empreses que tenen coixins expressament per dormir amb el cap sobre la taula!!!

Parlant de dinar i la feina: Alguns fets remarcables (sempre sobre les meves experiències clar!!!)

• Acostumen a dinar a l'oficina o amb carmanyola o anant a comprar un plat preparat a un "am pm" una espècie de 7eleven o opencor que hi ha per aquí a punta pala! Personalment em toca fer el mateix cada dia, dinar fideus, arròs, plats combinats davant de l'ordinador. Enyoro els dinars amb els de la feina!!!!


• Res de pausa per fer cafè, el vas a buscar i a la taula.


• Són molt currantes però tossuts i lents en agafar les coses. Ells mateixos s'ho diuen "Japanese Style". Els hi ha d'explicar mil vegades tot, ho han d'entendre realment. No val mitges tintes, i compte en anar de cara al gra o saltar-te jerarquies! (tòpic confirmat, Jordi)


• Resumint, s'ha de tenir força psicologia i paciència alhora de treballar amb ells (repeteixo!que no s'enfandin, però ells mateixos m'ho han dit).


• Els hi costa llançar-se en anglès i és difícil obtenir respostes a preguntes directes (també de la feina); segons diuen ells mateixos, no existeix la cultura del no i han estat educats per equivocar-se el mínim possible.

Relacionat també amb la feina, acostumen a anar a sopar i prendre alguna cosa tot just després de la feina, ho fan sovint, especialment quan hi ha alguna celebració a fer. Són molt amables, silenciosos i educats, tant a la feina com fora; ara! alhora de les celebracions també saben fer soroll....

Ja que he tret aquest tema, horaris:

• Comencen més aviat tard (9h i..). Motiu: molts han de fer 1 ,5 hores de trajecte per arribar a la feina


• Surten tard i empalmen amb el sopar.


• Tema llum solar no el tenen gent ben resolt! (tòpic desmentit Joan). Es perden moltes hores de sol pel matí (a quarts de sis ja clareja) ja em diràs de que serveix. I en canvi a les 6 ja és fosc (quan sempre pleguen més tard)

Res! Jo els hi proposaria que canviessin l'hora a l'estiu com nosaltres! Es perden moltes hores de llum sinó.

Tema a tenir en compte pels fumadors que vinguin per aquí (ja saps Oscar...). Coses força incoherents:

No es pot fumar a la feina (fins aquí, normal) però en canvi tenen màquines de tabac. Diràs, farem com a Catalunya, anirem a fumar al carrer. Doncs no!!!! Com es pot veure en aquesta foto, està prohibit fumar a molts carrers de Tokyo! Direu, són de la lliga antitabac, tampoc, perquè habiliten zones del carrer (o pòrtics) per fumar i a més a més a molts bars es pot fumar. I quin motiu tenen per posar aquests simpàtics cartells pel carrer?

Segons una llegenda urbana, alguns nens es cremaven amb els cigarrets dels adults durant les aglomeracions al passejar pel carrer. Així doncs, sembla ser que van decidir no deixar fumar pels carrers de Tokyo per evitar problemes. Però en canvi, pots comprar tabac en màquines que hi ha per tot arreu i a tota hora a un preu bastant assequible (sembla recordar! perquè com ja sabreu tots, això de fumar tabac, jo mai!). Com qui compra una coca-cola, aigua, te verd fresc... Tot i així, cal dir que exceptuant moments puntuals en algun bar sopant, no he tingut la sensació que es fumi gaire.

Tot repassant les notes, he vist que m'he deixat alguns serrells sense gaire nexe comú entre ells, però ja que havia pres nota, ho citarem:

• Fa molta gràcia en algunes botigues o centre turístics, que van avisant la gent com si cantessin, la veu canvia si xerren a volum normal entre ells. Intentaré gravar-ho, és simpàtic
• En molts lavabos tenen per rentar-se les mans, però no tenen res per aixugar-se!!! (si ho he buscat i res!) Serà perquè la majoria porten mocador o tovalloleta a la butxaca que tot sovint fan servir també per aixugar-se la suor aquests dies de tanta calor (em sembla recordar parlar del tema mocador abans de marxar, Vito, Toni ?!)
• Quan vas a sopar et donen una tovallola humida calenta per netejar-te (això ja ho haureu comprovat en els restaurants japonesos de Catalunya). Però sigui en un cafè, un restaurant estil europeu, americà, xinès,... a tot arreu és igual. Com a molt potser, enlloc de ser calenta te la donen embolicada en plàstic.
• Fa gràcia quan els veus fent esport, corrent o en bici. Realment són soferts...
• Tema cotxes: un cop més haig de dir que estic molt influenciat per la zona, però he vist molts cotxes luxosos, cars i potents (Bentley, Aston Martin, Mercedes s600 i altres, Lexus, BMW 750 i A8, Porsches, altres que desconec que semblen molt cars... ) i a part d'això, la majoria com no, Japonesos: Toyota, Nissan, Subaru, Mitsubishi. Algun potser és hybrid i tal, però com a mínim en el barri on sóc, el medi ambient se'l passen pel forro! Ja faré alguna foto si algú vol algun model concret.

Per acabar, torno a insistir (què pesat Jaume!). No he volgut dir en cap moment que tot els Japonesos/es siguin tots així, simplement són les meves conclusions després de gairebé 20 dies i basant-me en Tokyo.

Ja s'acosta el cap de setmana!!!! A més a més, aquest dilluns torna a ser festa, no perquè sigui la Mercè; Barcelona és famosa aquí però no tan... és l'equinocci de tardor. Amb això encara es regeixen per temes solars...

Dissabte Variat

Quin dia el d'ahir! Va ser força complert. Molt variat. Intentaré explicar-ho tot, espero no deixar-me res.

Després de 2 dies rutinaris de treball (si, si, treballo, encara no surti gran cosa al bloc), un sopar amb els de la feina el dijous, va arribar el divendres vespre.

Shibuya:

És una de les típiques zones d'esbarjo per la gent de Tokyo. Estava ple de gent (què estrany, a Tokyo a tot arreu hi ha gent...) anant amunt i avall pels carrers peatonals del costat de l'estació. Hi ha edificis sencers dedicats als jocs (sales amb fileres de màquines escurabutxaques, sales amb màquines de jocs, sales de billar,...).

Vaig intentar agafar amb la càmera del mòbil una d'aquestes sales. No, no hi vaig entrar per comprovar si eren de Cirsa.

Altres edificis tenen bars i restaurants enunciats des de la planta baixa.

T'has de fiar, perquè ves a saber que et trobes després d'agafar l'ascensor obrir-se la porta i trobar-te allà dins. Com que el dia del Karaoke era en un edifici així, vaig provar-ho aquest divendres en un parell d'ocasions. En un vaig fer sort que l'altre. Era petit però la música era bona (clash, mano negra,...)

També és una zona de cinemes, a veure si m'animo un dia d'aquests i vaig a veure una pel·lícula... anglesa amb versió original, clar!!!

Ah! I també vaig veure una tenda d'esports amb un pòster de Nike amb els Jugadors del Barça, tamany natural. Si, sí. Ja he vist més de 3 persones amb samarretes del barça i encara cap amb la del Madrid, amb això anem guanyant.

I més o menys això va ser tot pel divendres, volia tornar amb el metro (aquí a les 12 de la nit el tanquen tots els dies) perquè el dissabte marxava d'excursió.

Kamakura

Com he comentat, ahir vaig decidir seguir el consells d'un company de la feina i vaig anar a Kamakura. És un poble coster, amb temples zen i una estàtua immensa del Buda. Diria que és un lloc típic per fer el turista, tan intern com extern. També surt a la guia que em vaig comprar. És relativament aprop de Tokyo, es pot anar amb un tren, diguem-li de rodalies o regional ( 1 hora al sud de Tokyo). Tot i que un cop allà, la sensació de urbe ja no hi és, quan viatges amb el tren no es deixa de veure pisos, edificis i cases prefabricades en cap moment.

Seguint les indicacions de la guia, vaig agafar un cop a Kamakura, un trenet turístic que té uns 100 anys i que voreja la costa. La foto correspon al recorregut del tren, és força graciosa, sobretot pel dibuix de l'anunci de dalt a la dreta, recorda els pagesos que surten al Dr. Slump (ohióoo, hola!)

Primera parada: Edoshima. L'illa que surt en el mapa.

S'hi arriba creuant un pont i un cop allà, es passa per un primer carrer ple de botigues i gent fins arribar a un porta (foto)

Després es comença a pujar per escales, envoltades d'arbres i ocells, amb temples de tan en tan. Tot això bé, però si vaig anar a aquesta illa, és principalment per un motiu. Els que heu anat amb mi de vacances o llegit els primers articles ja sabran la meva mania de pujar a les torres i llocs més alts per veure la vista.
Com que feia sol, es prometia una bona vista i fins i tot, si tenia sort podia veure el Mont Fuji. Però no haver-hi sort. Tot i què en general estava força clar, cap a la zona on representava que hauria d'haver vist el Fuji, estava tapadot.

De totes les fotos he triat aquesta perquè és potser on es resumeix millor la zona on era.

Ah! M'oblidava, previsor com sóc, m'havia portat el banyador a la motxilla i vaig decidir, cambiar-me en un dels múltiples lavabos gratis que tenen per aquí Japó.

En part, per la calor i en part, per després.

Un cop vista la vista (recorda un frase feta en castellà), vaig tornar a la terra ferma, passant per un caminet on vaig tenir per primera vegada la sensació d'estar sol. En aquest país això és molt difícil. Però no seria la última.... ja veureu, ja.

Després de dinar en una espècie d'Italià (no va valdre gaire la pena, ja em trauria l'espina després) , cap a la platja!

Si, sí. El Jaume a la platja. Em sembla que és el primer dia que hi vaig aquest any. Quin "recochineo", per primera vegada el Setembre i al Japó! I la veritat, les platges d'aquí valen molt més la pena. Tan net que està en general tot el país, i en canvi, la platja estava fastigosa. Però hi havia d'anar per poder dir: m'he mullat els peus al pacífic!!!

Diria que no és la seva passió això de prendre el sol, ara, de surfers i windsurferos un munt!

I finalment vaig treure'm les bambes i cap l'aigua i caminar una mica.

Les feinades van ser meves després per treure'm la sorra. Sort que vaig veure un surferos en un garito treient-se la sorra amb una mànega, perquè de dutxes res, de res!
Doncs això, després de la meva experiència refrescant, caminar per la vora de la costa, comprovant que les caravanes de cotxes també existeixen aquí, i agafant el trenet turístic de tornada, per parar en destí obligatori de Kamakura:

The Great Buddha

És en un recinte tancat envoltat d'arbres, perquè evidentment paguis per poder-lo veure. Tot i què és realment gran i majestuós, només es veu des de dins. És una estàtua de bronze de fa uns 800 anys, la gràcia de la qual, en part, és que ha aguantat molts terratrèmols sense trencar-se.

Uf!! Porto una bona estona del diumenge tarda gos i encara em queden forces coses per explicar. Em sembla que l'article avui serà llarg, espero no avorrir.

Ara toca una de les estones on m'ho vaig passar més bé. Per anar des del Buddha a Kamakura a la guia posa que es pot seguir un camí, passar per un parc i per un temples zen. Així que, seguint les indicacions que hi havia per allà vaig anar a fer una excursió. Vaig veure una part de Japó que desconeixia, les cases amb una mica d'espai per jardí.

Després vaig visitar un d'aquest temples (res a veure amb els turístics que havia vist fins llavors). En aquest es troba en el mig del bosc, amb unes escales llargues rotllo peli, i envoltat de silenci (ejem... si no fos pels ocells i bitxos que no paren de cantar). Molt autèntic! No ser si amb aquest vídeo us podeu fer a la idea, però és millor que fotos i mil explicacions meves.

Un cop visitats 2 temples, em vaig endinsar dins del parc. Ja tenia ganes de fer una mica de passejada per camins, recordava una mica Collserola o el Montseny (també em va agafar mono de btt) . Aquí si que vaig desconnectar de la societat per un estona. Hi havia moments on hi havia ningú, i jo aprofitava per pujar corrent i fer una mica el ruc, ja imagineu de que va. Va arribar un moment que pensava que estava perdut, no trobava la sortida i no tenia ganes de tornar endarrere, s'estava fent fosc i volia agafar el tren de tornada a Tokyo. Tenia un mapa fotografiat a la càmera i vaig seguir les indicacions, però arribava un moment que el camí no tenia sortida. Només es veia una reixa i un cementiri i vaig pensar que ja hi hauria una altra sortida. Però, després de tornar endarrere i mirar el cartell vaig veure que no m'havia equivocat. Així que vaig anar a buscar el camí aparentment sense sortida i efectivament, enmig d'herbes seguia el camí. No ho veia massa clar, tot i saber que era la bona direcció mai se sap amb aquests tipus de camins. Finalment vaig haver de passar pel mig del cementiri budista (una mica de iuiu, però bé hi havia sortida!). La foto no me la fer ningú. Vaig posar la càmera sobre una esglaó i vaig posar l'automàtic, nova quedar pas malament...

En fi! Després de l'aventura cap a l'estació i cap a Tokyo, a l'hotel, una bona dutxa i cap a Roppongi!



Roppongi


A part de tenir la torre aquella on vaig pujar la primera setmana, també és un barri amb molts locals per estrangers i on no és gaire difícil veure americans i europeus. Ja hi havia anat l'altre setmana amb l'Alemany i vaig pensar que podria trobar algun restaurants i bars més familiars. Ja tinc la oportunitat d'anar a locals japonesos i provar la seva cuina amb els companys de la feina durant la setmana.



Així que, després de donar voltes buscant algun restaurant que em cridés l'atenció, vaig acabar decidint-me per un italià. Digueu-m'he poc original, però feia pinta i amb la gana que tenia. Un cop dins, l'ambientació totalment italiana, el menjar.... diguem que no acabar sent com m'imaginava. Això sí! Vaig poder cessiar una de les meves necessitats cuinaries. Van portar oli d'oliva i pa amb l'amanida. I com que hi havia un tomàquet, vaig fer-me un parell de llesques de pa amb tomàquet!!!!! Ja només em queda la botifarra amb seques. El pa no era gran cosa però l'oli era realment bo.



Tot seguit, en busca d'un pub on posessin bona música i si pugués ser esports per la TV millor que millor. Al final vaig acabar en un pub escocès. No hi havia gaire ambient, però sí bona música.
Resulta que demà és festa al Japó i la gent ha aprofitat per marxar fora.
Aleshores amb el cambrer, el típic, d'on ets, què fas,... I amb rotllo que jo era català, que ell tenia el pare escocès i la mare galesa i blah, blah... resulta que tenia abans un altre pub a Tokyo on hi havia música en directe i que hi havien tocat els Betagarri! Diu que ell surt en un DVD. L'hauré de buscar. I blah, blah parlant sobre música i com que no hi havia gaire gent fins i tot em va deixar entrar a la barra i posar música!!!!!

Ja veieu, un dia amb diferents activitats i una mica cansat. Així que avui ha tocat repòs i escriure en el bloc. Seria ideal que a la TV del hotel donessin esports (motos, cotxes, bicis, basquet, futbol,...) ja sé que l'agenda està comprimida avui. Però aquí donen baseball, badminton, judo, sumo,... i per no dir del programes que semblen GH, el diario de patricia, algun freake de menjar coses rares, culebrons, etc.
Però no em puc queixar. No s'està cada dia al Japó i ho estic aprofitant, a part de treballar! per veure forces coses i practicar l'anglès!
Demà, tot i ser festa al Japó, toca currar! Havíem d'acabar una cosa pel dimarts i vam decidir venir. Dilluns següent torna a ser festa, depèn de com vagi potser si que en fem.

Primers dies a Tokyo (III)

Bé! ja sóc a casa! (ehem... vull dir l'habitació de l'hotel) , ja se sap després de 10 dies....

Avui ha tocat tranquil·litat, després de la festa d'ahir. Avui pel matí marxava el Christoph i ahir els companys Japonesos li van organitzar un comiat típic:

Sopar en un restaurant típic japonès et feien descalçar i estàvem en una habitació tancada amb les parets de fusta i tela.

En aquesta foto no es veu molt, però és la més divertida.

Del tema gastronomia ja en parlaré un altre dia amb dedicació exclusiva quan hagi recopilat més info i experiències.

Ah! i resulta que estava en una 6ena planta.

I després, us ho podeu imaginar...o no? Al baixar per l'ascensor, parem en una altra planta que resulta que està plena de cabines tancades, com no pel famós Karaoke!

Ara entenc perquè hi tenen tanta afició, va ser força divertit. Clar, com que només estàs tancat en una habitació amb els companys no et sent ningú més i pots triar tranquil·lament les cançons.
Si, si! Vaig cantar el Satisfaction! I fins i tot el Hard to Handle dels Black Crowes, que sembla que va quedar prou bé perquè amb lo xunga i ràpida que és em van felicitar i to..... Serà perquè l'he sentit mils de vegades o perquè em volien fer la pilota. (ja em veig a venir els comentaris...)

Sí, sí, hi ha un petit vídeo del event, però tranquils que no canto jo. Em van fer fotos però no vídeo.

Després de tot això, com que vaig arribar tard, avui he volgut anar a sopar ràpid en un lloc que tenen carta en anglès i menjar quelcom més pròxim, una graellada de verdures i un pastís de formatge, mmmh...

I ara: el tema que volia dedicar avui el bloc. Ja feia dies que el volia escriure perquè és de les primeres coses que vaig viure i hi ha un parell d'anècdotes divertides.

El transport públic

Realment impressionant. Ja sé que he fet servir diverses vegades aquest adjectiu, però és que els meus recursos literaris de vegades són una mica limitats.

Ja podeu imaginar com ha de ser la infrastuctura del metro perquè tot aquest munt de gent que treballa i/o viu a Tokyo es mogui en metro (i la gran majoria ho fan, el tema cotxe no és gaire viable).

Les estacions i els metros estan plens de gent amunt i avall, però sense aparent sensació de caos. Cal dir que tampoc l'he agafat en hora punta,clar. No sé com déu ser de 8 a 9:30 (si, si, no és que comencin a treballar gaire aviat però després ho compensen per la tarda/vespre). Però m'imagino que han d'estar super atapaïts (i aquí ve el primer tema divertit) perquè hi ha una norma que prohibeix pujar els homes als últims vagons durant aquestes hores!!! Only for women i si preguntes perquè: per evitar abusos amb les arrimades...! Aquests japonesos tenen cada llei que déu n'hi do! Ja aniran sortint ja!

Doncs tot i aquesta massa social que es mou, mires el terra de les estacions i el metro i està impecable. Una netedat que difícilment podem veure per Barcelona.

Un cop dins del vagó, confirmat! Tal i com em va avisar l'Oscar, no es pot parlar pel mòbil. Fins i tot, en les zones reservades per embarassades, lesionats,... recomana que s'apagin.

I direu... no hauràs vist gaires mòbils, doncs erroni! He arribat a veure sis persones segudes en una filera i totes mirant els mòbils escrivint i llegint missatges. Què per cert! Deuen ser d'alta tecnologia, però no ho aparenten. Tots són bastant grans i pesats, tipus flip (comporta que s'obra) i amb doble càmera, semblen marcats tots pel mateix patró. M'imagino que serà per poder tenir una pantalla més gran de cara als missatges en caràcters japonesos i les videoconferències que es poden fer amb el 3G.

Tema preu: varia segons les distàncies, però tranquis per evitar complicacions i mirar cada vegada el preu, el més fàcil és comprar una targeta recarregable d'aquestes amb xip que passes per sobre sense necessitat de treure-la de la cartera. A l'entrar s'apunta l'estació i a l'estació de sortida et descarrega de la targeta els diners que toquen. És un procés bastant ràpid i pràctic.
Si hagués de comprar cada vegada el bitllet m'hagués tornat boig! Tot i què, la majoria de coses al metro estan també en anglès i que els noms de l'estació tenen el color i lletra de la línia i el número i nom escrit en caràcters japonesos i romànics (els nostres).

Pels freakes del metro i els planos com jo adjunto foto. Ja sé que aquest darrer paràgraf ha sigut una mica avorrit i tècnic, però pot ser una informació útil pel qui tingui la sort de venir per aquí.

Ah! I efectivament, tot i l'experiència del tren bala del diumenge, es compleix la dita que es pot sincronitzar el rellotge amb l'arribada dels trens; són superpuntuals i estan fixades els minuts de pas.

Taxi:

L'altre transport per excel·lència. Tot i què per fora són diferents (sobretot els colors), a dins es pot trobar els punts en comú. Sí, si mireu ben bé la foto. No és un cas especial.

Els conductors, la majoria d'uns 50 anys, van sempre amb traje i corbata, porten guants blancs i els seients estan recoberts per aquests llençols brodats i blancs. La higiene en aquesta societat és una obsessió.

No és el primer que em trobo (a la feina, al metro, els conductors del taxis...) si estan refredats porten una mascareta per no encomanar a la resta. Increïble però cert: un altre mite confirmat!

I em sembla que això és tot el que volia explicar dels transports públics. Si recordo alguna cosa més ja l'afegiré en algun altre article. Posats a fer, afegiré la foto de la meva parada:

Kyoto

Per fi! Avui és dilluns i he arribat més o menys aviat a l'hotel. Necessitava una mica de tranquil·litat. Entre la feina, les visites turístiques, les cerveses i els sopars han sigut uns dies bastants intensius. Ahir mateix no vaig poder escriure l'article del dia perquè vaig arribar a les 12 de la nit.
Per quin motiu?... no, no va ser perquè aprofitéssim el dia a tope visitant coses, ni perquè sortíssim a prendre alguna cosa i s'allargués. Motiu: difícilment inimaginable després de l'experiència amb el transport públic japonès. Precisament volia escriure un article (segurament ho acabaré fent igualment perquè val la pena) sobre les excel·lències del metro i moltes curiositats interessants.
Si, si, aquí els trens també tenen retards! Increïble però cert. El famós tren bala (shinkansen) va arribar a Tokyo gairebé 2 hores tard! Fins i tot amb això són precisos, si haguéssim arribat més de 120 minuts tard ens haguessin tornat el bitllet. Quina ràbia!!!!


I finalment...després del "pedazo" d'introducció el viatge a Kyoto

Tokyo-Kyoto:

Com ja he comentat, vam anar amb el tren bala. Diuen que agafa uns 250 km/h, no gaire si ho comparem amb els europeus, però s'ha de pensar que ja fa uns 40 anys que tenen aquest tren....

El viatge en si, molt interessant! Em perdonareu, però que estrany en mi, no vaig agafar fotos perquè vaig dormir-me... s'accepten crítiques però com que el dia anterior vaig anar a dormir tard escrivint l'article de Tokyo....o una cosa o una altra... no patiu. Com veureu adjuntaré algunes fotos de Kyoto per compensar.

Kyoto

Arribada a Kyoto, impressionat l'estació: una obra arquitectònica segons el meu limitat criteri: magnífica! Però els detalls vindran després, s'ha de respectar el guió.

Tot i ser només 8 hores a Kyoto les vam amortitzar molt bé, gràcies principalment als guies. Resulta que un company de la oficina viu amb la seva dona a Kyoto. Un cas digne de comentari, però això arribarà en l'article dels costums de les Japonesos i Japonesos. (Uf, quina feina em queda a escriure articles....)

Ens van venir a buscar a l'estació i vam anar amb autobús a un Temple dels autèntics.

Kiyomizudera Temple. Tan típic que es pot veure estava ple de turistes (si, si, també catalans i japonesos amb càmeres com no!)

El Temple és realment impressionant, sobretot per la seva ubicació. Al costat d'un bosc prop de la ciutat. Podria pujar més fotos, però si no no en quedarien per després i ja sabeu que m'agrada ensenyar-les...(aquelles sessions maratonianes a casa o a la feina...)
En algunes zones del Temple hi havia monjos i gent assistint a les pregàries. Com no sense sabates.

Després del Temple, camí del Downtown on vam dinar, a part de les típiques botigues turístiques de tot arreu, hi havia unes noies vestides de gueixes, si t'acostaves.... txan txan... resulta que portaven càmera de fer fotos. No eren autèntiques, sort que la dona del Matsuo-san ens ho va dir. És com alguna cosa típica vestir-se per un dia i passejar-se per allà. I quan més despistats estàvem resulta que en van passar 2 que si eren verdares, però no vaig ser a temps de fer la foto. Tranquis, tampoc no us perdeu res...no eren com les de la peli.



Següent fet típic Japonés (Kyoto is really Japanish Style, no com Tokyo que és més cosmopolita) dinar descalços seguts al terra al costat del riu. Jo no sóc gaire flexible, ja ho sabem, però encara vaig aguantar prou bé. Menú, també típic: peix cru, amanides, arròs,... i fondue al estil japonès: et feies la tempura tu mateix. Detalls del menjar, com no, en un altre article!







Després del dinar dins del dowtown vam anar a un mercat plegat de productes típics del Japó i diria que del Àsia en general. Per molts una meravella, per mi, a aquelles hores, em vaig fixar més en l'ambient i els carrers, gent, que ens els productes en si: menjar estranys, infusions, productes de decoració, roba... com que no hi havien CD's, jejeje






Tot seguit, una altre edifici típic del Japó. Cal pensar que fins el 1600 i poc Kyoto fou la capital del Imperi. (Caram que professional que sona)


Nijojo Castle


Ubicat dins d'unes muralles i enmig d'uns jardins com en el cas de Tokyo del dissabte, es pot visitar bàsicament perquè ja no hi resideix ningú. Això sí, ningú et treu de fer-te descalçar per entrar-hi. Un cop dins (per cert no es podien fer fotos, ara ja tinc excusa per no penjar-ne cap) la vida que hi feia el shogun (si voleu saber més: viquipèdia, no és per sonar desagradable, però així no m'allargo tan, o no!). L'estructura en si, és la típica, sales grans i àmplies amb molta fusta i portes correderes cobertes de tela, terra d'una espècie de bambú on seien directament (què incòmode!) La veritat: molt interessant comprovar el que es veu en les sèries i pel·lícules, ara tocarà veure'n quan torni del Japó.

Per fora molt guapo i amb uns jardins i una torre que recordava un altre cop la de Tokyo, però amb una vista molt diferent. Després del tomb i prendre un refresc una foto que personalment m'agrada. Si, si, un refresc, una espècie d'aquarius de llimona d'una de les múltiples vendor machine que hi ha. Realment era necessari (un fart de suar tot el dia....) :



I per acabar el bloc del dia: la sorpresa del bloc i l'estació més impressionant que he vist mai en la vida.


No ho dic per les dimensions, ja que la de Tokyo és la més gran del mon, sinó pel disseny i funcionalitat. Mires per tot arreu i veus detalls originals, té més de 10 plantes, la nau central ocupa tot l'espai, escales i diferents nivells... No sóc un expert en Arquitectura i disseny (ho deixo pels d'Elisava..) però personalment em va marevellar ( i perdoneu per l'adjectiu cursi). No és la millor foto que tinc però potser és on pot veure més la forma global. A més a més, pel que vaig detectar també és funcional.

I finalment la famosa sorpresa del bloc. No és gran cosa, simplement és per provar una funcionalita del bloc que no havia fet servir (no sé si funcionarà):

Primer dia de turista (wow!)

Com es pot veure en el títol, avui ha sigut el meu primer dia de Turista total aquí Tokyo. I ha sigut molt impressionant, per això he decidit posposar els meus articles temàtics dels primers dies a Tokyo per aquest d'avui.

A més a més... finalment ja tinc fotos interessant per penjar! Impacients....

Tot i què ha sigut força intens cal dir que he començat força tard. Ahir divendres va tocar sortir per la nit i avui he preferit quedar-me a descansar a l'hotel una mica. Demà també toca matines, vam decidir amb el company de feina alemany (Christoph) anar fora de Tokyo... ara us deixaré amb les ganes, ja escriuré en el pròxim bloc en què consisteix el viatge..

Prou de rotllos i de cara al gra:

1.- Visita als jardins del Palau. Són molt aprop del hotel i de l'oficina. Hi ha molta gent pels voltants corrent, però la llàstima és que no es pot visitar el Palau, snif.. snif... La següents fotos són de la porta dels jardins i del canal d'aigua que envolta la fortalesa (una de les múltiples proteccions):

Un cop a dins, a part de passejar i gaudir del dia que feia avui, això del Tifó ja és història, veure algunes coses curioses, com aquestes restes d'una torre que es veu que en el seu moment (16xx) era la bomba! No ho sé perquè naturalment no hi era, (jajaja, quina broma més fàcil i tonta...) però realment les pedres de la base són enormes. Potser a la foto no es veu, però m'haureu de creure si no voleu anar-hi...jejeje (què graciós que estic...., sense comentaris)

La veritat, el millor dels jardins: el contrast de zones verdes àmplies, ruïnes,... amb edificis moderns i alts pels voltants. En aquesta altra foto, es pot copsar una mica la sensació. Avui vinc preparat amb fotos, eh! després dels comentaris dels primers articles no em podia escapar. La veritat qui ho diria però em sento més còmode escrivint parrafades que pujant les fotos al bloc. Encara no he trobat la millor tècnica per fer-ho. És una mica engorrós, però els que em coneixen ja saben que intentaré trobar una millor forma....

Prou de divagar. Següent etapa del dia:

2.- Roppongi Hills

No són unes muntanyes, no. Però com si ho fossin; una de les moltes torres gegants que tenen per aquí. En la foto no s'arriba a veure tota i potser no sembla molt alta, però per qui tingui paciència i vulgui comptar finestres, l'edifici té 54 plantes.

Un cop dalt un dels moments més impressionants del viatge: això és immens!!!

La torre en si, és el de menys, de fet té 238 m (ho acabo de mirar a la xuleta) i en realitat la sensació d'alçada és més bèstia des del Empire State Building de NY (per cert un dels viatges que m'ha deixat més empremta, encara que potser hauré d'afegir aquest d'ara en endavant). Però com anava dient el més fort és el que intentaré ensenyar amb les següents fotos.

No hi ha manera de veure el final dels edificis i carreteres. Gratacels per tot arreu. No hi ha cap ordre aparent, apareixen com bolets en totes direccions. Es podia donar tot el tomb a la torre i en els 360º hi ha edificis. A més a més, en la gran majoria de direccions no es veu el final de la ciutat. Tot i que aquesta sensació de caos, la veritat és que un cop et mous no dóna pas la sensació. Tothom sap on va i no els merders d'altres ciutats que tots coneixem (com a mínim pel que he vist fins ara)

La llàstima ha sigut, però, que tot i que feia sol, hi havia una calitja que no deixava veure molt lluny cap al SW on representa que es veu el Mont Fuji. Res, que em tocarà tornar-hi...

3.- Hotel Park Hyatt

M'agradaria explicar més coses i posar més fotos, el dia ha donat de si, però m'hauré d'anar espavilant que demà toca matines.Anem al punt més fashion del dia.

Després d'aquesta torre hem anat fins a l'estació de Shinjuku. Una altra vegada el mateix adjectiu, enorme! Si em va costar trobar una de les múltiples sortides de la Tokyo Station perquè no s'acabava mai, imagineu com ha de ser aquesta que diuen que és la més gran del món.... Per sort, com que sortia del metro i ja hi ha més experiència no ha sigut difícil trobar la sortida per anar a buscar el taxi (tranquis, ara bé el fashion, cool,... com li vulguin dir).

Hem anat a un bar d'un hotel que està a la planta 52 (em sembla recordar) i on hi ha música de jazz en directe, molta decoració en negre i una barra rectangular.... Us sona? Potser en les fotos no es veu gaire, però sí! Lost in Translation! Tranquis, abans que ningú s'ho pregunti, no! No hi havia cap Scarlett Johansson seguda en les taules. La taula on érem fent la birra donava a la finestra, la foto per fer la conya era on en teoria seia el Bill Murray.

Per cert! Ja tardava a què passés, hi havia una parella catalana. En qualsevol viatge t'hi acabes trobant. Doncs això, l'entorn del bar molt fashion, amb vistes nocturnes de Tokyo, un menjador apart per sopar. La gent arreglada i alguns turistes vestits de qualsevol manera. La birra, per qui s'ho pregunti 1000 yens (una mica més de 6 euros). No és tant, un cop estàs allà, perquè val realment la pena. Sense anar més lluny ahir també vam pagar el mateix a un Live Sports Bar de Roppongi que hi havia TV's amb esports (vaig veure la vuelta i tot), però això ho deixaré per un altra dia que també té tela...

The End (per avui, que deu n'hi do la feina que he tingut a fer el bloc, tot sigui perquè quedin graves les memòries i sensacions i els lectors vegin fotos!!!) La veritat, m'ho estic passant bé fent això del bloc. Ja tinc ganes que sigui demà per la nit per continuar.