Cap de Setmana tranquil

Bé, ja és diumenge al vespre i toca passar revista. És una bona estona per dedicar a escriure un nou article del bloc, que segons com... podria ser l'últim des de Tokyo.

Ja arriba l'última setmana al Japó i suposo que entre treballar, preparar totes les coses per marxar i algun sopar de comiat i la Oktober Fest que munten a T-Systems aquest dimecres tarda/vespre no crec que tingui massa temps per escriure.

Com que aquest cap de setmana ha sigut bastant tranquil, aprofitaré per combinar-lo amb l'article sobre el menjar. Des del primer dia deia que havia d'escriure un article parlant del menjar i el beure, ha anat passant els dies, setmanes i encara que no havia publicat res. Motiu: em fa respecte perquè ser que hi ha molts aficionats al menjar japonès i jo no en sóc precisament un expert, però intentaré fer 5 cèntims de les meves experiències!

I ara direu, perquè ha sigut tan tranquil el cap de setmana... segurament perquè ja fa setmanes que sóc per aquí i m'ha passat el neguit de fer i veure coses, i sobretot perquè no ha parat de ploure en tot el cap de setmana! (els aficionats a la Formula 1 ja ho hauran observat)

Això m'ha fet tirar endarrere la idea d'anar a Hakone, una excursió que m'han recomanat, però que plovent no motivava gaire...

Com a mínim, la bona noticia (per alguns potser no ho seria...) és que aquest cop amb la pluja han baixat les temperatures! Ja no fa aquella xafogor quan plou tan insuportable de les setmanes passades (tifó inclòs)!

Què, per cert, déu n'hi do el que plou en aquest país, problemes de sequera no en tindran, no. No m'estranya que la majoria d'hotels, restaurants, museus,... tinguin a l'entrada un lloc per deixar el paraigües amb clau per tancar-lo com aquest.





Dissabte

Shinjuku

Ja hi havia estat, però de passada (és on està l'hotel de Lost in Translation). Volia passejar-hi i copsar l'ambient. L'altre cop hi vam anar amb Taxi i tampoc acabes de fer-te la idea.

Shinjuku és com una ciutat dintre de Tokyo (de fet en hi ha moltes) però aquesta a "lo grande". L'estació de tren més gran del mon, la majoria d'edificis més alts de Tokyo, molts centres comercials, botigues, bars, restaurants... Queda una mica apartat del centre però molt ben comunicat i es veu que ho aprofita la gent de les afores de Tokyo per trobar-se aquí i passar el dia (bàsicament... consumint). Realment Tokyo està feta per consumir i ells s'hi troben ben a gust, comprant, jugant, menjant, bevent...

Del tema preus, encara no acabo de fer-me la idea, no hi ha coses que siguin especialment barates (insisteixo que en l'electrònica no estic al dia, però els preus diria que són bastant semblants al que pots trobar per internet); però tampoc excessivament cares (sobretot amb el canvi actual del yen), però de tan en tan trobes amb alguna sorpresa per bo i per dolent:

• Preu mínim pel cafè alt.


• De vegades et posen una espècie de tapa i l'has de pagar


• En alguns llocs et fan pagar una taxa o entrada segons l'hora


• Un restaurant, bar que pot semblar luxós per la zona o entorn (ex: planta 53 d'un rasca cels) no és especialment car.


• Hi ha ofertes i menús bastant bé de preu i quantitat raonable (independentment del dia)


• En general preus bastant uniformes vagis on vagis. Potser he tingut sort, però no ho he experimentat el que em va passar a Praga (pagar 4 vegades més per una cervesa segons el bar i no ser un gaire lluny del altre). Això també és vàlid per altres coses, com per exemple el preu de les targetes de memòria per les càmeres (exactament el mateix preu a tots els llocs on he mirat)

En fi, deixem de generalitzar i passem a explicar el cap de setmana...



Com ja he dit, plovia tot el dia, així que vaig anar de botiga en botiga i de rasca cels en rasca cels. Les torres bessones on hi ha l'ajuntament està força bé, no et fan pagar i tens grans vistes tot i el temps, clar!

En un altre, on es puja per un ascensor amb vistes a l'exterior, hi vaig dinar. És força interessant la sensació tan del ascensor com la d'una passarel·la que hi havia en l'interior buit de l'edifici com dinar amb aquelles vistes. Però encara no he trobat cap edifici que sigui una mica obert, sempre està protegit darrere vidres....

Finalment vaig visitar un altre on hi ha un museu de pintura a la planta 42 on resulta que hi ha els gira-sols de Van Gogh!

Anècdota: Ara què hi penso, no té res a veure amb aquests edificis, em va passar en un de "només" 8 pisos., els ascensors són ultra ràpids alhora de tancar les portes, no m'estranya veure molta gent amb la mà sobre la porta o el botó de mantenir les portes obertes, perquè es tanquen de seguida. Just acabar de sortir tothom, no vaig tenir temps d'entrar que ja s'havien tancat les portes, increïble, busquen amortitzar el temps i evitar les cues com sigui!!!

Després poca cosa: de compres vora l'estació, sopar i tornar cap a l'hotel.

Quan sóc a l'hotel aprofito per posar-me al dia de les notícies de casa, els esports (més inclús que quan estic allà) i escoltar música. He trobat la cadena de música gairebé ideal (només faltaria una mica de rock en català i castellà). Però és com agafar els meus CD's i fer un pupurri:

http://classicrock.virginradio.co.uk/thestation/listen/index.html

Ja sabeu, els fans del classic rock, ja tenim radio! (llàstima que només emeti per ràdio als UK)


A part d'això també aprofito per llegir i no perdrem cap partit del Barça! (mentre duri així, val la pena aixecar-se a aquelles hores). Ja sé que potser em faig una mica pesat amb els temes occidentals com diuen alguns, però ara com ara el Barça és el número 1 en les botigues d'esports japoneses (el què ocupa els principals anuncis) corroborat aquest cap de setmana.

Diumenge

Aquest cop he decidit anar a Ueno, una zona amb parcs, "mercadillos", temples i museus. Com el dissabte, plovent tot el dia, així que no he pogut gaudir com hi hauria fet del passeig pel parc, però tampoc m'ho ha impedit.


Les botiguetes estan força bé, productes de menjar típics, roba de tot tipus i fins i tot alguna cosa d'artesania. Tal i com deia, després de fer alguna compreta, he passejat pel parc (vindria a ser com un parc de la ciutadella, amb zoo inclòs). De cop m'hi he trobat com una mini-fira sevillana però a la Tailandesa: (foto)

Després de fer una ullada ràpida i no veure gran cosa per culpa dels paraigües he seguit recte fins arribar al Museu Nacional de Tokyo (sí, si, segon museu en un cap de setmana). Aquest està força bé, a part d'escultures d'altres països de l'Àsia i fins i tot algun mòmia egípcia; recull una mica totes les coses típiques del Japó, o què, com a mínim, havia vist abans de venir:

• Pintures de temples i jardins amb dones vestides amb kimonos i homes amb espases.


• Escultures de guerrers (amb armadures)


• Vestits típics.


• Katanes i tashis.


• Estàtues vàries de buddha


• ...

A part d'això l'edifici en si i l'entorn valen la pena la visita. La foto queda una mica borrosa, ho sento, però com que un no és expert i ja era fosc (tot i ser quarts de sis). Insisteixo en un tema que ja vaig comentar un altre dia. No entenc com tenen posat l'horari i perquè no canvien l'hora a l'estiu. A les 5 del matí ja clareja i no hi ha ningú pel carrer fins a les 7 ven bé. En canvi, quan tothom és pel carrer de compres (a quarts de sis del vespre) ja és fosc, sembla que sigui l'hivern.

Després he acabat fent unes tapes en un restaurant de cuina espanyola, si sí! Mira que he vist llocs abans per entrar i no m’han acabat de fer el pes: o bé perquè la carta era exclusivament Japonès, sense fotos; o no hi havia ningú; o era en una planta superior i no es veia com era. Algunes vegades m’he arriscat, però prefereixo veure el què hi ha dins, per fer-me la idea abans d’entrar i més en aquests barris on hi ha establiments de tot tipus i has d’anar en compte on entres....ja m’enteneu...
Ah! I el fet que el dibuix del restaurant fos un home amb barretina i bevent d’un porró i que dins hi hagués una ikurriña penjada i tot de fotos de Donostia, com no, m’ha ajudat a decidir-me.

I tot seguit cap al metro, a l’hotel i a escriure en el bloc!

Una petita mala noticia... Com que ja portava molta estona escrivint la segona part (menjar), al final he decidit publicar aquest i acabaré demà l'altra.... Us haureu d'esperar, oooohhh!