Japonesos/es

Konichi wa! Avui toca parlar dels Japonesos/es. Ja fa dies que sóc al Japó i crec que em començo a fer a l'idea de com són ells. Ja sé que tot pot sonar tot a tòpic i no pretenc ofendre a ningú (per si algú té família o si algun Japonès arriba a llegir mai el meu bloc).
Però moltes vegades m'agrada generalitzar tot i què sempre hi han excepcions.

Resumint: aquest article pretén ser una reflexió i percepció personal del que he vist. No us ho prengueu com quelcom que va a missa.

També aviso els amants de les fotografies que veureu en aquest article poques fotos. No m'he atrevit a fer segons quines fotos pel mig del carrer, feina o metro que potser ajudarien a il·lustrar les meves paraules. (caram quina frase que m'ha sortit....)


Abans però, una petita introducció amb les poques vivències interessants de la setmana. A part de treballar (insisteixo una vegada més, perquè si no sembla que hagi vingut de vacances), poc més. Bé, si hi penso bé, potser si que hi podem treure una mica de suc....


Aquest dilluns (festiu al Japó però que nosaltres vam treballar) vaig aprofitar per anar al cinema! Si, si, pel vespre vaig anar a veure Death Proof del Quentin Tarantino en.....anglès per sort! Amb subtítols en japonès, que no em van ajudar pas gaire a entendre alguns diàlegs de la peli on em costava realment captar segons quins personatges. La peli molt bé, en la línia del Tarantino. Per cert, ara que parlo de cinema avui he preguntat a un company de feina i es veu que aquí, el cine que més es veu és el Ianqui, el Japó és només per la gent "culta"... Toni, ja veus!
Ah! Veieu la foto... coneixeu el personatge? Resulta que aquesta setmana estrenen Salvador! I ja he vist propaganda pel Metro i en diaris... caram tu!

A part del cinema i un soparet tranqui amb els de la feina, només una anècdota més a explicar.

Una de les meves freakades: Tal i com vaig escriure en l'últim article, tenia ganes de veure els esports que normalment puc veure des de BCN. Ja sé que el Barça no està en forma, però el fet que tingui el carnet i no el pugui fer servir em va fer agafar monillo, així que vaig decidir buscar per Internet, i efectivament, ahir vaig anar a dormir aviat i avui per la nit m'he aixecat a les 3: 30 de la matinada per veure el partit de la Champions gratis per Internet en un canal en francès, es veia prou bé i a més a més, el Barça ha guanyat 3 a 0!!! Per un cop ha valgut la pena fer l'esforç.


Els altres dies no m'he mogut gaire del barri, ja he repetit més vegades el lloc de la setmana passada per anar a sopar! Una espècie de cuina d'autor amb carta i menús europeus (botifarra amb xanfaina, pizza autèntica, graellada de verdures, confit d'ànec,...) em sembla que hi tornaré...


Anem doncs, de cara al gra. Com són elles i ells des del meu modest punt de vista. Com ja he dit és personal i permet ser una refèrencia i si algú vol un petit forum... algú s'anima?!

(espereu que trec el meu bloc de notes...., electrònic, clar!!!):

• Per començar: molts amables i respectuosos, ja moc el cap jo també sense voler quan vull dir hola, adéu o gràcies. No rieu massa si ho faig quan torni...


• Impressió general (que notaré sobretot quan torni, segons l'Alemany) són bastant prims i baixets. Exceptuant alguna mole puntual (rotllo sumo).


• Em sap greu dir-ho però molts tenen el cap més aviat gran, o potser són els pentinats o les ulleres grosses que porten molts, no ho sé.

Vestir: segurament està supeditat al fet que l'oficina i l'hotel estan en una zona de business i ambaixades, però en general per Tokyo i durant la setmana:

• Ells amb camises clares, pantalons de mudar i el maletí. Alguns amb corbata i d'altres no. A la nostra feina ja de tot.


• Elles molt piti miní, casi totes amb sabates de talons i sempre maquillades.


• S'ha de dir que també van casuals de tan en tan, però en general no tan com a BCN.


• Un tòpic que no s'ha complert. No he vist cap freake vestit de manga, còmic, ...


• Els nens i nenes amb l'uniforme pertinent de l'escola. Es veu que en totes les privades han de portar-ne.


• Només algunes dones grans de tan en tan les he vist amb el kimono i la vestimenta típica.

Direu, caram el Jaume em què s'hi fixa... però eren coses que abans de marxar ho vam estar parlant i volia corroborar.

Un parell de detalls que si que m'han fet gràcia i que em sembla que ja havia comentat: Moltes dones porten paraigües quan fa sol i alguns homes porten el típic ventall per quan fa calor.

Ah! I tòpic cert! Molta gent aprofita per dormir seguts o drets al metro i a la feina, també fan la becaina amb el cap sobre la taula durant mitja horeta després de dinar. Això últim només ho he vist en una persona de la feina que ho fa cada dia, però he preguntat i es veu que hi ha empreses que tenen coixins expressament per dormir amb el cap sobre la taula!!!

Parlant de dinar i la feina: Alguns fets remarcables (sempre sobre les meves experiències clar!!!)

• Acostumen a dinar a l'oficina o amb carmanyola o anant a comprar un plat preparat a un "am pm" una espècie de 7eleven o opencor que hi ha per aquí a punta pala! Personalment em toca fer el mateix cada dia, dinar fideus, arròs, plats combinats davant de l'ordinador. Enyoro els dinars amb els de la feina!!!!


• Res de pausa per fer cafè, el vas a buscar i a la taula.


• Són molt currantes però tossuts i lents en agafar les coses. Ells mateixos s'ho diuen "Japanese Style". Els hi ha d'explicar mil vegades tot, ho han d'entendre realment. No val mitges tintes, i compte en anar de cara al gra o saltar-te jerarquies! (tòpic confirmat, Jordi)


• Resumint, s'ha de tenir força psicologia i paciència alhora de treballar amb ells (repeteixo!que no s'enfandin, però ells mateixos m'ho han dit).


• Els hi costa llançar-se en anglès i és difícil obtenir respostes a preguntes directes (també de la feina); segons diuen ells mateixos, no existeix la cultura del no i han estat educats per equivocar-se el mínim possible.

Relacionat també amb la feina, acostumen a anar a sopar i prendre alguna cosa tot just després de la feina, ho fan sovint, especialment quan hi ha alguna celebració a fer. Són molt amables, silenciosos i educats, tant a la feina com fora; ara! alhora de les celebracions també saben fer soroll....

Ja que he tret aquest tema, horaris:

• Comencen més aviat tard (9h i..). Motiu: molts han de fer 1 ,5 hores de trajecte per arribar a la feina


• Surten tard i empalmen amb el sopar.


• Tema llum solar no el tenen gent ben resolt! (tòpic desmentit Joan). Es perden moltes hores de sol pel matí (a quarts de sis ja clareja) ja em diràs de que serveix. I en canvi a les 6 ja és fosc (quan sempre pleguen més tard)

Res! Jo els hi proposaria que canviessin l'hora a l'estiu com nosaltres! Es perden moltes hores de llum sinó.

Tema a tenir en compte pels fumadors que vinguin per aquí (ja saps Oscar...). Coses força incoherents:

No es pot fumar a la feina (fins aquí, normal) però en canvi tenen màquines de tabac. Diràs, farem com a Catalunya, anirem a fumar al carrer. Doncs no!!!! Com es pot veure en aquesta foto, està prohibit fumar a molts carrers de Tokyo! Direu, són de la lliga antitabac, tampoc, perquè habiliten zones del carrer (o pòrtics) per fumar i a més a més a molts bars es pot fumar. I quin motiu tenen per posar aquests simpàtics cartells pel carrer?

Segons una llegenda urbana, alguns nens es cremaven amb els cigarrets dels adults durant les aglomeracions al passejar pel carrer. Així doncs, sembla ser que van decidir no deixar fumar pels carrers de Tokyo per evitar problemes. Però en canvi, pots comprar tabac en màquines que hi ha per tot arreu i a tota hora a un preu bastant assequible (sembla recordar! perquè com ja sabreu tots, això de fumar tabac, jo mai!). Com qui compra una coca-cola, aigua, te verd fresc... Tot i així, cal dir que exceptuant moments puntuals en algun bar sopant, no he tingut la sensació que es fumi gaire.

Tot repassant les notes, he vist que m'he deixat alguns serrells sense gaire nexe comú entre ells, però ja que havia pres nota, ho citarem:

• Fa molta gràcia en algunes botigues o centre turístics, que van avisant la gent com si cantessin, la veu canvia si xerren a volum normal entre ells. Intentaré gravar-ho, és simpàtic
• En molts lavabos tenen per rentar-se les mans, però no tenen res per aixugar-se!!! (si ho he buscat i res!) Serà perquè la majoria porten mocador o tovalloleta a la butxaca que tot sovint fan servir també per aixugar-se la suor aquests dies de tanta calor (em sembla recordar parlar del tema mocador abans de marxar, Vito, Toni ?!)
• Quan vas a sopar et donen una tovallola humida calenta per netejar-te (això ja ho haureu comprovat en els restaurants japonesos de Catalunya). Però sigui en un cafè, un restaurant estil europeu, americà, xinès,... a tot arreu és igual. Com a molt potser, enlloc de ser calenta te la donen embolicada en plàstic.
• Fa gràcia quan els veus fent esport, corrent o en bici. Realment són soferts...
• Tema cotxes: un cop més haig de dir que estic molt influenciat per la zona, però he vist molts cotxes luxosos, cars i potents (Bentley, Aston Martin, Mercedes s600 i altres, Lexus, BMW 750 i A8, Porsches, altres que desconec que semblen molt cars... ) i a part d'això, la majoria com no, Japonesos: Toyota, Nissan, Subaru, Mitsubishi. Algun potser és hybrid i tal, però com a mínim en el barri on sóc, el medi ambient se'l passen pel forro! Ja faré alguna foto si algú vol algun model concret.

Per acabar, torno a insistir (què pesat Jaume!). No he volgut dir en cap moment que tot els Japonesos/es siguin tots així, simplement són les meves conclusions després de gairebé 20 dies i basant-me en Tokyo.

Ja s'acosta el cap de setmana!!!! A més a més, aquest dilluns torna a ser festa, no perquè sigui la Mercè; Barcelona és famosa aquí però no tan... és l'equinocci de tardor. Amb això encara es regeixen per temes solars...